Picasso, Pablo.
Obres de l'artista.
Pablo Picasso naixé a Màlaga el 1881 i morí a Mougins el 1973. Fou un pintor, escultor i gravador considerat com l’artista més reconegut i influent del s. XX i el màxim exponent del cubisme. [+]
Picasso, Pablo
Pablo Picasso naixé a Màlaga el 1881 i morí a Mougins el 1973. Fou un pintor, escultor i gravador considerat com l’artista més reconegut i influent del s. XX i el màxim exponent del cubisme.
Des de molt petit, se sentí atret per la pintura i el dibuix, gràcies a la influència del seu pare, l’artista José Ruiz Blasco.
La família de Picasso visqueren en diverses ciutats fins que el 1895 es traslladaren a Barcelona. Allà l’artista inicià la seva formació artística a la Llotja de Barcelona, on el seu pare era professor. Des d’un principi, els seus dots pictòrics sorprengueren els professors i alumnes, permetent-li saltar-se classes perquè treballés en les seves obres.
A Barcelona, es rodejà d’un grup d’artistes com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, amb els quals es reunia al bar “Els Quatre Gats” i debatien sobre art, cultura, literatura o política, entre altres temes.
El 1897 entrà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, però després d’un breu pas per ella, tornà a Barcelona i muntà el seu primer estudi amb tan sols 16 anys.
Entre 1901 i 1904 alternà la seva residència entre Madrid, Barcelona i Paris, mentre la seva pintura entrava a l’etapa anomenada blava, fortament influenciada pel simbolisme i pel suïcidi del seu amic Carles Casagemas.
El 1904 decidí traslladar-se definitivament a la capital francesa, i més concretament al barri bohemi de Montmatre. Alguns dels seus grans amics foren Guillaume Apollinaire, Max Jacob o André Salmon.
Durant aquesta època la seva pintura experimentà una nova evolució, caracteritzada per una paleta que tendia cap als colors terra i rosa. Començava així el seu “període rosa”, moment en què conegué a la seva musa, model i primera dona Fernande Olivier. També entrà en contacte amb personalitats com els germans estatunidencs Leo i Gertrude Stein o el que seria el seu marxant, Henry Kahnweiler.
A finals de 1906 començà a treballar en una composició de gran format que canviaria el curs de l’art del segle XX: “Les demoiselles d’Avignon”. Picasso sense saber-ho crearia un nou moviment i el seu segell més característic: el cubisme. Juntament amb un altre pintor anomenat Georges Braque feren un gir de 180 graus a l’herència plàstica des del Renaixement, especialment en l’àmbit de la representació pictòrica del volum.
Entre 1909 i 1912 Picasso i Braque desenvoluparen aquest estil en una primera fase analítica. El 1912 introduïren un element de flexibilitat en forma de retalls de paper i altres materials directament aplicats sobre la tela, tècnica que anomenaren collage. L’admissió en l’exclusiu cercle del cubisme del pintor espanyol Juan Gris desembocà en l’etapa sintètica d’aquest estil, marcat per una gamma cromàtica més rica i la multiplicitat matèrica i referencial.
Durant l’auge del cubisme, Picasso es separà de Fernande i començà una relació amb Eva Guel, qui morí el 1915. Entre 1915 i mitjans de la dècada de 1920 Picasso anà abandonant els rigors del cubisme per endinsar-se en una etapa figurativista anomenada “etapa clàssica”. Durant aquesta època col·laborà amb Serguéi Diáguilev, l’empresari dels ballets russos, realitzant les escenografies de “Parade” (1919), “El sombrero de tres picos” (1920) i “Pulcinella” (1921), entre altres.
En un viatge a Itàlia, Picasso conagué a la seva primera esposa la ballarina Olga Koklova amb qui es casà el 1919. Dos anys després naixé el seu primer fill, Paulo. El 1928 arrel de la seva trobada amb l’artista Julio González, Picasso començà a interessar-se per l’escultura. Ambdós artistes introduïren innovacions importants, com l’emprar de ferro forjat.
El 1935 nasqué la seva filla Maya, fruit d’una nova relació sentimental amb Marie Therèse Walter, amb qui Pablo Picasso convisqué obertament malgrat de seguir casat amb Olga Koklova. A partir de 1936, ambdues hagueren de compartir el pintor amb una tercera dona, la fotògrafa Dora Maar.
Quan estellà la Guerra Civil Espanyola, Picasso augmentà el seu compris polític posicionant-se a favor del bàndol republicà. Fou llavors quan pintà una de les seves obres més importants i universals: “Guernica”.
L’absència de colors o les figures en postures antinaturals denunciaven el bombardeig de l’aviació alemanya nazi que arrasà aquesta població basca en una acció de suport a les tropes del general Francisco Franco.
El 1943 Picasso conegué a Françoise Gilot, amb la que tingué dos fills, Claude i Paloma. Tres anys més tard, abandonà Paris per instal·lar-se a Antibes, on incorporà la ceràmica als seus suports predilectes.
A la dècada de 1950 Picasso realitzà nombroses series sobre grans obres clàssiques de la pintura, que reinterpretà com a mètode d’homenatge. Al 1961 es casà amb Jaqueline Roque la qual fou la última relació sentimental d’importància de l’artista.
Picasso i Jaqueline es retiraren al castell de Vauvenargues, on ell continuà treballant incansablement fins el dia de la seva mort.
