Ponç, Joan.
Obres de l'artista.
Joan Ponç va néixer a Barcelona el 1927 i va morir a Saint Paul de Vence el 1984. Des de petit ja va desenvolupar interès pel dibuix i la pintura però no va ser fins el 1943 quan va entrar a estudiar pintura al taller de Ramon Rogent. [+]
Ponç, Joan
Joan Ponç va néixer a Barcelona el 1927 i va morir a Saint Paul de Vence el 1984. Des de petit ja va desenvolupar interès pel dibuix i la pintura però no va ser fins el 1943 quan va entrar a estudiar pintura al taller de Ramon Rogent.
El 1946 Joan Vinyals, antiquari que tenia molt d'interès en l'obra de Joan Ponç, li va organitzar la primera exposició. Va ser un fracàs absolut.
Un any després Ponç va conèixer al poeta J.V. Foix i a Joan Brossa. Amb aquest últim i al costat del filòsof Arnau Puig van fundar la revista \"Algol\". Aquesta, no va tenir èxit però es considerarà un precedent de la publicació \"Dau al Set\".
El 1948 Ponç juntament amb Brossa, Tàpies, Cuixart, Tharrats i Arnau Puig van crear la revista i el grup \"Dau al Set\" constituint un dels primers brots d'avantguarda de la postguerra.
L'obra de Ponç, igual que la de la resta dels membres d'aquest grup, participava d'una figuració màgica i surrealista, en la qual es posava de manifest la capacitat imaginativa de l'artista, qualitat que també va caracteritzar tota la seva producció posterior. Ponç va ser l'únic membre del grup que es va mantenir fidel a l\'esperit de \"Dau al Set\".
El 1949 l'Institut Francès va organitzar una exposició del grup i arran d'aquest esdeveniment Eugeni Ors els va convidar a exposar al Saló dels Onze, al costat de Dalí, Miró i Torres García. El 1951 també va participar en la I Biennal Hispanoamericana d'Art de Madrid.
El 1953 va viatjar a París, on va coincidir amb Joan Miró i va conèixer al crític brasiler Mario Pedrosa. Així mateix va aprofitar per visitar museus com el Louvre i el Jeu de Paumne i veure per primera vegada en directe les obres de Cézanne, artista que Ponç admirava moltíssim i amb el qual es van inspirar les seves obres. A finals d'aquest any, es va traslladar al Brasil on va conèixer a Ciccillo Matarazzo, industrial i mecenes que va fundar el Museu d'Art Modern de Sao Paolo. El 1954 Ponç va exposar individualment en el museu, el qual va adquirir tots els treballs exposats.
Posteriorment se\'n va anar a viure un temps aprop de la Selva fins que el 1956 va exposar de nou en el Museu d'Art Modern de Sao Paolo. Després d'això es va retirar del món artístic i va estar vuit anys treballant silenciosament sense mostrar els seus treballs a ningú. Durant aquest temps va realitzar sèries com la \"Suite Instruments de Tortura\", la \"Suite Ocells\" o la \"Suite Cabezas\". Per poder mantenir-se durant aquests anys es va dedicar a l'ensenyament, fundant l'escola de dibuix i pintura L’Espai, activitat que va compaginar amb les classes a l'Escola Alvares Penteado. No obstant això, el 1957 el van ingressar en un manicomi.
El 1962 va tornar a Barcelona. La galeria René Metras li va fer una retrospectiva, encara que a ell no li va agradar massa la idea, ja que no volia exposar més. Va ser un èxit.
A partir d\'aquí, va començar a portar la seva obra el marxant Fernando Guereta i des de llavors va exposar en ciutats com Frankfurt i Nova York. El 1965 va ser guardonat amb el Gran Premi Internacional de Dibuix de la VIII Biennal de São Paulo.
Durant la dècada dels 70, Ponç va romandre durant els hiverns a diferents pobles francesos com Collioure, Céret i Saint Paul de Vence. Així mateix durant aquest període va patir una seriosa malaltia ocular i gairebé es va quedar cec. No obstant això va continuar pintant. Aquest procés de deterioració física va repercutir notablement sobre la seva obra.
