Vicente, Esteban.
Obres de l'artista.
Esteban Vicente, conegut com un dels pioners de l’expressionisme abstracte, va néixer el 1903 a Turégano, Segovia. [+]
Vicente, Esteban
Esteban Vicente, conegut com un dels pioners de l’expressionisme abstracte, va néixer el 1903 a Turégano, Segovia. El 1919, es traslladà a Madrid per estudiar escultura a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, encara que poc temps després decidí dedicar-se per complet a la pintura. Durant la seva estada a Madrid establí una forta amistat amb escriptors i artistes, com Federico García Lorca, Jiménez Rafael Alberty, Luis Buñuel, Francisco Bores o Wladislaw Jahl, els quals van exercir una profunda influència en la seva manera de pensar. La revista literària “Verso y Prosa y Mediodía”, publicà els seus primers dibuixos.
Després d’una dècada a la capital espanyola, es mudà a París on descobrí l’obra de Picasso, Dufy i Marx Ernst, i on tingué l’oportunitat de conèixer a Michael Sonnabed, el seu futur marxant a Nova York. Allà, adquirí coneixements fonamentals sobre l’equilibri en la composició, habilitat que es veié reflectida a les obres que exposà durant aquell període, en diverses galeries madrilenyes i barcelonines. La seva estada a París va ser un moment primordial per l’artista, ja que fou allí on es començà a forjar el caràcter artístic que Vicente desenvoluparia, els pròxims anys, a la ciutat de Nova York.
Després d’una breu pausa per defensar la República, el 1936 deixà enrere Europa per establir-se a la gran poma. La seva immersió a la nova ciutat fou fàcil i exitosa, ja que obtingué la seva primera exposició un any després d’instal·lar-s’hi. Vicente s’incorporà a l’expressionisme abstracte, estil que predominava a la gran ciutat nord-americana durant l’època. Aconseguí ràpidament formar part d’aquest admirable i impactant moviment artístic juntament amb Rothko, de Kooning, Pollock, Kline i Newman. Poc després, la seva obra es transformà en una amalgama de variacions cromàtiques, que es desplegaven sobre formes sotilment geomètriques.
El 1950, l’artista va ser seleccionat per mostrar la seva pintura en dues de les exposicions més prominents d’aquell any a Nova York: “New Talents”, en Kootz Gallery, organitzada pel crític d’art Celement Greenberg i l’historiador de l’art Meyer Schapiro, i “9th Street”. Addicionalment, la seva destacada aparició en l’influent assaig “Abstract Painting: Background and American Phase” de Thomas B. Hess, l’identificà com un exponent de l’expressionisme líric, al costat de figures com Philip Guston o William Baziotes.
Durant la seva carrera artística, Vicente rebutjà l’expressivitat excessiva de la pintura gestual escollint en el seu lloc, una pintura basada en el color, la forma i la matèria. Això li permeté experimentar amb les variades interaccions del color i descobrir diverses formes de crear espai en les seves obres. Les seves pinzellades eren lliures, suaus i fortes, a la vegada que destacaven tant la textura de la tela com la potència dels colors.
Vicente es considera com un dels principals artistes que van marcar la influència de l’expressionisme abstracte a escala internacional. Espanya li atorgà, com a reconeixement artístic, la Medalla d’Or de les Belles Arts el 1991, mentre que el 1998 la Junta de Castilla i León, li concedí el Premi de les Arts. Al mateix any, el Museo Reina Sofía de Madrid li organitzà una exposició i la seva regió natal, Segovia, obrí les portes al Museu Esteban Vicente.
Avui dia, les seves pintures continuen mostrant-se en exposicions importants al voltant del món i pertanyent tant a col·leccions públiques i privades, com a alguns dels museus amb més renom mundial. Entre ells destaquen el Metropolitan Museum of Art, el Museum of Modern Art, el Whitney Museum of American Art, el Guggenheim de Nova York, la Tate Gallery en Londres o el Museum of Fine Arts en Boston.
