Amat, Josep
Josep Amat va néixer a Barcelona el 1901 i va morir a la mateixa ciutat el 1991. Fou deixeble de Joaquim Mir. De tendència impressionista, els temes predilectes de la seva pintura són els paisatges urbans i marins.
Josep Amat estudià a Barcelona i a París, on completà la seva formació amb Joaquim Mir. S'especialitzà en la pintura de paisatge, especialment en les vistes al mar, platges i petits pobles de la Costa Brava, amb un estil impressionista influït per l'art oriental i les estampes japoneses. També cultivà l'aquarel·la i el dibuix.
La seva primera exposició individual fou al 1928 i posteriorment presentà les seves obres a Europa. El 1942 participà a la Biennal de Venècia i al Saló de Tardor que s'organitzà aquell any a Barcelona. Col·laborà amb la Revista Ariel realitzant diverses il·lustracions a finals de la dècada de 1940. El 1950 es varen incloure obres esves en l'exposició París vista pels pintors barcelonesos, a Barcelona.
Josep Amat comptà amb una sala individual a l'Antologia de la I Biennal Hispanoamericana d'Art que s'organitzà a l'Havana (Cuba) el 1954.El mateix any exposà juntament amb Monpou, Serra i Mallol Suazo l'exposició Quatre pintors catalans, que organitzà a Madrid la Sala Toisón.
Part de la seva obra fou elegida per la secció de paisatge de les exposicions itinerants que la Direcció General de Belles Arts organitzà durants els anys 1969 i 1970. Fou membre del grup de la Sala Parés de Barcelona i rebé diversos premis i distincions. La seva obra es troba representada en diversos museus i col·leccions catalanes.