Barceló, Miquel.
Obres de l'artista.
(Felanitx, Mallorca 1957). Artista que figura entre els més reconeguts del panorama actual. Dotat d'una magnífica força creativa, la seva obra abarca des d'immenses teles i murals fins a escultures de terracota i ceràmica. [+]
Barceló, Miquel
(Felanitx, Mallorca 1957). Artista que figura entre els més reconeguts del panorama actual. Dotat d'una magnífica força creativa, la seva obra abarca des d'immenses teles i murals fins a escultures de terracota i ceràmica.La seva pintura incorpora nombrosos referents culturals, dels que en destaca una primera època amb rerefons mediterrani i, a arrel de la seva estança a Mali, iniciada al 1988, el paisatge i la forma de vida dels africans. Més recentment també ha introduït reflexions sobre l'entorn privat de l'artista com el seu taller o la seva biblioteca. Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és l'il·lustració de llibres, com es pot observar en les il·lustracions que l'artista va fer per obres de Dante, Paul Bowles i Enrique Juncosa, entre d'altres.
L'interès temprà de Miquel Barceló per l'art prové de la seva mare, pintora en la tradició del paisatge mallorquí. L'any 1974 va viatjar a París i va quedar enlluernat amb la pintura de Paul Klee, Jean Dubuffet i les obres d'art brut, les quals l'influenciarien durant temps.
La seva participación en la Biennal de Saô Pablo (1981) i en la Documenta de Kassel VII (1982) el van projectar a l'escena artística internacional en plena juventud. Els principals museus i galeries del món van començar a reclamar-lo i els seus quadres van aconseguir elevades cotitzacions, insòlites en un artista de la seva edat. Amb la mateixa prematuritat van arribar importants guardons: el 1986 va aconseguir el Premio Nacional de las Artes Plásticas i el 2003 va rebre el Premio Príncipe de Asturias de las Artes.
Barceló ha viscut llargues temporades a Mali, país africà amb una llum com la del Mediterrani, el qual ha deixat una marca profunda en la seva pintura. El 1992 es va casar en secret a la localitat d'Artà amb Cecile, una holandesa especialista en literatura.
L'any 2002 va realitzar una memorable il·lustració de la Divina Comedia de Dante i al 2007 va inaugurar un extraordinari retaule ceràmic a la capella del Santíssim de la Catedral de Palma de Mallorca que recrea el miracle dels pans i els peixos.
Aquell mateix any va començar a assistir a classes de dibuix i modelat a l'Escola d'Arts Decoratives de Palma de Mallorca i, poc després, ingresà a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, tot i que pràcticament no va assitir a les classes durant els primers mesos; en canvi, va ser decisiva la seva formació autodidacta; va llegir moltes obres i paulatinament va anar explorant les obre de Lucio Fontana, Mark Rothko, Jackson Pollock y Willem De Kooning, entre d'altres.
El 1976 va participar en els happenings i les accions de protesta del grup Taller Llunàtic i amb ells va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la galeria Mec-Mec el 1977; l'any següent va exposar a Mallorca teles cobertes de pintura a les que hi incorporava elements orgànics. Posteriorment va experimentar amb capes gruixudes de pintura sobre teles que deixava a la intempèrie per provocar reaccions físiques i químiques espontànies, com l'oxidació o el craquelat, que deixaven al descobert les entranyes del quadres.
Al novembre del 2008 es va presentar al públic la decoració de la cúpula de la Sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, batejada com la Sala dels drets humans i de l'aliança de civilitzacions. Aquesta obra que cobreix 1.600 metres quadrats i que va costar 20 milions d'euros, només es pot verure fragmentada degut a la seva gran superíficie on l'artista hi va crear milers d'estalactites marines que en el seu conjunt evoquen un gran mar universal.
La pintura barroca, l'art brut, l'expressionisme abstracte nord-americà, l'art povera italià, les obres de Joan Miró i d'Antoni Tàpies estan entre les influències que Barceló ha transfigurat en una magnífica síntesi personal de l'índole neoexpressionista i de desbordant imaginació, de densa presència matèrica i immensa riquesa plàstica.
