Bores, Francisco.
Obres de l'artista.
Pintor que va néixer a Madrid el 1898 i va morir a París el 1972. La seva formació artística començà amb l'acadèmia de pintura de Cecilio Pla, on va conèixer a Pancho Cossío, Manuel Ángel Ortiz y Joaquín Peinado, i amb les tertúlies literàries madrilenyes amb afinitat ultraista. [+]
Bores, Francisco
Pintor que va néixer a Madrid el 1898 i va morir a París el 1972.La seva formació artística començà amb l'acadèmia de pintura de Cecilio Pla, on va conèixer a Pancho Cossío, Manuel Ángel Ortiz y Joaquín Peinado, i amb les tertúlies literàries madrilenyes amb afinitat ultraista.
En aquesta època Bores va realitzar gravats i xilografies per un gran número de revistes com Horizonte, Cruz y raya, Índice, Revista de Occidente. El 1922 va participar a l'Exposición Nacional de Bellas Artes i el 1925 en la primera exposició de la Sociedad de Artistas Ibéricos. L'escàs èxit d'aquesta última exposició el va empènyer a anar a París on va compartir estudi amb el pintor espanyol Pancho Cossío i també va conèixer a Picasso i a Juan Gris.
El 1927 va celebrar la primera exposició individual a París. A partir d'aquell moment Bores es va integrar en l'ambient artístic parisenc on va viure pràcticament tota la seva vida. El 1928 va realitzar la primera exposició en una galeria dels Estats Units i el 1930 va tornar a exposar en una exposició col·lectiva al MOMA de Nova York. Durant els anys següents va seguir exposant en diferents galeries de París, com la Galeria Georges Petit, la Galeria Bernheim i la Galeria Vavin Raspail. També va participar en diverses exposicions col·lectives destacant l'Exposició d'Art Espanyol Contemporani al Museu del Jeu de Paume de París i també va il·lustrar llibres i revistes d'art com Minotauro. Durant aquells anys va aconseguir contractes amb la Galeria Zwemmer de Londres i la Galerie Simon de París, a més a més d'exposicions als Estats Units a través de la Buchholz Gallery de Nova York.
El 1947 l'Estat Francès va adquirir, per primer cop, una obra de Bores i el 1949 ho va fer el MOMA de Nova York. Durant la mateixa època va reprendre la seva activitat expositiva per tot Europa: França, Alemanya, Dinamarca i Itàlia, entre d'altres. El 1954 Bores va passar a formar part dels pintors de la Galeria Louis Carrè, una de les més prestigioses de París.
Francisco Bores va continuar, esporàdicament, il·lustrant llibres (cinc linogravats El llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejias de Ferderico García Lorca, litografies per il·lustrar les obres completes d'Albert Camus publicades per l'Imprimerie National Francesa el 1962). El 1969 i el 1971 va exposar a la Galeria Theo de Madrid.
