Bores, Francisco
Francisco Bores (Madrid, 1898 – París, 1972) va ser un pintor vinculat a l’Escola de París, amb una obra marcada per una figuració delicada, molt atenta al color, i una evolució cap a una pintura cada vegada més essencial i atmosfèrica.
Obres
Fillette et nature morte, 1956
Oli/tela 73x92 cm
Nature morte aux fruits, 1961
Oli/tela
73x92 cm
Contre-jour rouge, 1958
oli/tela
81x100 cm
Baigneuses, 1957
Oli/tela
100x81 cm
Biografia
Francisco Bores és una de les figures clau de la modernitat pictòrica espanyola vinculada a París. Després de formar-se a Madrid, es va establir a la capital francesa el 1925, on va entrar en contacte amb l’ambient artístic de l’École de Paris i amb artistes com Picasso, Matisse o Braque. Tot i aquest context tan estimulant, va desenvolupar un llenguatge propi, allunyat de les ruptures més radicals de les avantguardes i més proper a una modernitat subtil i depurada.
La seva pintura parteix d’una figuració d’arrel cezanniana, però amb el temps es va simplificant fins a reduir la imatge a relacions de color, llum i equilibri. Interiors, natures mortes i escenes íntimes apareixen de manera recurrent, tractades amb gran economia de mitjans i una recerca constant d’harmonia.
En la seva etapa de maduresa, especialment a partir dels anys trenta i quaranta, la seva obra es torna més lleugera i lluminosa. Les formes es suavitzen, l’espai s’obre i la pintura adquireix un caràcter gairebé flotant, on el relat perd pes en favor d’una experiència més poètica. Avui és considerat un artista clau en la renovació de la figuració moderna a Europa.
La seva pintura parteix d’una figuració d’arrel cezanniana, però amb el temps es va simplificant fins a reduir la imatge a relacions de color, llum i equilibri. Interiors, natures mortes i escenes íntimes apareixen de manera recurrent, tractades amb gran economia de mitjans i una recerca constant d’harmonia.
En la seva etapa de maduresa, especialment a partir dels anys trenta i quaranta, la seva obra es torna més lleugera i lluminosa. Les formes es suavitzen, l’espai s’obre i la pintura adquireix un caràcter gairebé flotant, on el relat perd pes en favor d’una experiència més poètica. Avui és considerat un artista clau en la renovació de la figuració moderna a Europa.