Chagall, Marc
(Vitebsk, 1887 - Saint-Paul-de-Vence, 1985) Pintor francès d'origen rus. Va ser un dels més importants artistes de l'avantguardisme i en el seu treball es troben ressonàncies de fantasies i somnis.
Nascut en un petit poble rus, les seves inquietuds artístiques li van portar a París l’any 1910, on va assolir la seva maduresa artística. Va tornar a Rússia al 1914 i va participar activament en la renovació cultural del seu país, però les seves disputes amb Kazimir Malevich i les exigències revolucionàries de vincular compromís polític i obra artística li portarien a viatjar a Alemanya al 1924. La seva condició de jueu l'obligaria després a un pelegrinatge per França i els Estats Units, que li retornaria definitivament a França en acabar la Segona Guerra Mundial.
La seva assimilació de les dues avantguardes capdavanteres, el fauvisme de Matisse i el cubisme de Picasso i Braque, és palès en els quadres que va realitzar en els seus primers anys parisencs.
Des del primer moment, no obstant això, aquestes influències es barrejen amb les seves pròpies vivències personals, profundament arrelades en la seva Vitebsk natal i en el fet de pertànyer a la comunitat jueva. D'aquesta doble condició extreu Chagall el seu particular repertori d'imatges, un reduït vocabulari iconogràfic al qual es manté fidel al llarg de tota la seva vida. La seva pintura és l'encarnació d'una memòria que barreja els records personals amb la l’imaginari del folklore popular rus i constitueix una unitat indissoluble entre realitat i fantasia, entre la lògica simbòlica i la irracionalitat del subconscient.
L'obra de Chagall destaca per ser una mescla entre avantguarda i tradició popular, i posseeix el cromatisme brillant i emancipat de la realitat que va aprendre del fauvisme i que serà un tret dominant en tota la seva producció. L'aparent anarquia de les seves imatges, barrejades sense una clara lògica espacial i narrativa que justifiqui les superposicions, l'heterogeneïtat de grandàries i la transgressió de les lleis de la física, estan no obstant això subjectes a una cuidada composició radial que segueix els ensenyaments del cubisme; aquestes s'evidencien en el disseny de línies que articulen les diverses imatges entre si i estableixen connexions entre les figures en primer terme i el fons.
Les referències al món pagès en el qual va passar la seva infància, així com el motiu vegetal en primer terme, són algunes de les imatges que amb major constància va repetir al llarg de tota la seva obra. Totes elles tenen com a referent comú el món de la seva infantesa i Chagall fa ús d'elles amb l'arbitrarietat del somni i la nostàlgia.
En altres ocasions, l'aparença il·lògica de les seves imatges deriva de la simple transcripció al llenguatge visual d'expressions comunes del llenguatge parlat, que Chagall represa i visualitza com a manera de revelar experiències psíquiques.
Chagall construeix un món d'associacions a través del qual vol posar de manifest el missatge secret de les coses, però la seva mirada està més prop de la ingenuïtat infantil, que prescindeix de la funcionalitat immediata dels objectes i de la coherència lògica, que de la cerca de revelacions concretes. D'aquí ve que rebutgés unir-se al moviment surrealista malgrat la insistència i els elogis de André Breton. L'existència d'imatges que coexisteixen fora de la lògica racional és per a ell un fet real i l'accepta com una cosa consubstancial a la vida mateixa, no com a producte d'un refinat joc intel·lectual o un viatge a les profunditats de l'inconscient.
En el transcurs de la seva llarga trajectòria va treballar també en el camp de la il·lustració i va experimentar amb tota mena de suports com la ceràmica, el relleu i els mosaics. Així mateix, va dissenyar la posada en escena de diverses peces de teatre i òpera i durant els últims trenta anys de la seva vida es va dedicar intensament al disseny de vidrieres; va realitzar, entre altres, les de la catedral de Metz i les de la sinagoga del Hebrew University Hadassah Medical Centri de Jerusalem.