De la Serna, Ismael
Ismael González de la Serna fou un pintor espanyol de la primera meitat del segle XX que dominà l’art d’unir el cubisme, l’expressionisme i el surrealisme per crear la seva pròpia veu artística. Encara que nasqué a Gaudix, passà la major part de la seva infància i adolescència a Granada. Romangué a la ciutat per estudiar Belles Arts a la Escuela de Arte y Oficios fins el 1916, any en què es traslladà a Madrid per continuar la seva formació a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando.
En tan sols un any residint a la capital espanyola, presentà la seva obra a l’Ateneu, mentre que durant el seu temps lliure visitava el Museo del Prado per realitzar estudis de les destacades obres del Greco i Zurbarán. No obstant això, fou l’exposició titulada “Els Grans Impressionistes Francesos”, exhibida al Museo de Arte Moderno, la que verdaderament deixà una marca profunda a la seva pintura. A Madrid, també entaulà una gran amistat amb Federico García Lorca, el qual li oferí il·lustrar la portada del seu primer llibre Impresiones y Paisajes (1918).
El 1921, després d’una temporada a Granada, s’instal·là a París. Residint en el barri de Montparnasse i rodejat d’artistes, De la Serna absorbí de primera mà els moviments avantguardistes de la ciutat, deixant una profunda influència en la seva evolució i estil artístic. No obstant això, els seus primers anys a la capital francesa foren complicats, ja que li resultà difícil consolidar la seva presència en el panorama artístic de la ciutat. No fou fins al 1927 que tingué la seva primera exposició a París, organitzada per Paul Guillaume i composta per cinquanta teles. Arran del seu gran èxit, el crític d’art Teriade li dedicà un text a la prestigiosa revista d’art Cahiers d’Art, mentre que el Museu d’Art Modern de París adquirí una de les seves obres.
A partir de llavors, De la Serna mostrà les seves pintures en diverses exposicions europees, com a la mostra de Pintores Españoles Residentes en París al Jardí Botànic de Madrid, a la Galerie Zak de París, al Museu Manheim o a la Galeria Nacional de Berlín. L’íntim contacte que formà amb la Societat d’Artistes Ibèrics, també li obrí moltes portes per exposar la seva obra en exposicions col·lectives i individuals arreu del món. Addicionalment, la crítica es va convertir en un espai on tingué un reconeixement elevat, ja que el seu nom era recurrent en revistes com, “Deutsche Kunst und Dekoration”.
Quan De la Serna arribà a París, el cubisme estava a la seva última etapa, però tot i això simpatitzà amb l’estil i les propietats d’aquest moviment revolucionari. La seva carrera no es limità solament al cubisme, sinó que destacà per la seva habilitat per fusionar estils expressionistes, surrealistes i cubistes en una mateixa tela. Això possibilità una conversa inclusiva i unida entre els diferents moviments artístics líders del segle. Les seves pintures es caracteritzaven per composicions simples i estructurades, adornades amb colors intensos.
A principis de la dècada dels 40, el reconeixement de l’artista es veié alterat degut al començament de la Segona Guerra Mundial. Alemanya, un dels països on tenia més renom, es va veure afectada per l’ascensió de Hitler, el que va significar el tancament de moltes galeries amb les quals ell treballava. Consegüentment, la presència de la seva obra en museus i galeries fou mínima, tenint una única exposició el 1946 a Praga. No obstant això, a partir de 1952, les seves pintures tornaren a emergir en mostres internacionals, com al Museo de Artes Plásticas a Mèxic, la Tate Gallery a Londres, la Hammer Gallery a Nova York o la Galerie Michel Boutin a París.
Pocs anys després de morir el 1968, l’any 1974 el Museu d’Art Modern a París, li rendí homenatge amb una retrospectiva de la seva carrera artística. Avui en dia, De la Serna roman en col·leccions públiques i privades arreu del món, mentre que les seves obres continuen influenciant exposicions contemporànies.