Guerrero, José
José Guerrero (Granada, 27 d'octubre de 1914-Barcelona, 23 de desembre de 1991) va ser un pintor i gravador espanyol nacionalitzat estatunidenc, emmarcat dins de l'expressionisme abstracte.
Va viure la seva infància i adolescència en el si d'una humil família a Granada. Va iniciar els seus estudis artístics en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis de Granada, que posteriorment va continuar, una vegada finalitzada la Guerra Civil, a l'Escola Superior de Belles arts de Sant Ferran de Madrid, on va ser deixeble de Daniel Vázquez Díaz.
El 1945 el Govern francès li va concedir una beca que li va permetre estudiar a l´École donis Beaux Arts de París i establir contacte amb l'avantguarda europea, especialment, amb els pintors espanyols de l'Escola de París. El 1949 va contreure matrimoni amb la periodista estatunidenca Roxane Whittier Pollock; es va instal·lar als Estats Units, primer a Filadèlfia i un any després a Nova York, on va establir contacte amb la galeria Betty Parssons; va aprendre la tècnica del gravat en el reconegut Atelier 17 amb Stanley William Hayter, i el 1953 va obtenir la nacionalitat estatunidenca.
El 1954 va participar en una mostra a l’Art Club of Chicago, al costat de Miró, que va suposar la seva eclosió internacional. Va tornar a Espanya el 1965; va exposar en la Galeria de Juana Mordó, i la seva obra va començar a ser valorada al seu país natal. Aviat va tornar a Nova York, però va visitar Espanya de nou en anys posteriors. Considerat un dels pintors espanyols més destacats de l'Escola de Nova York, va destacar el seu primerenc reconeixement en ser nomenat pel govern francès Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres (1959). Al llarg de la seva trajectòria va obtenir altres destacats guardons com la Medalla d'Or a la Belles arts (1984) i també va ser una figura clau en la creació del Museu d'Art Abstracte de Conca. L'any 2000 va obrir les seves portes a Granada el Centre d'Art José Guerrero, la labor del qual és conservar, mostrar i promoure l'estudi i la difusió de l'obra de l'artista.
Els inicis de Guerrero en l'univers artístic, d'alè innovador, van ser figuratius. Arran de la seva experiència parisenca, en la qual va entaular amistat amb Picasso, Juan Gris i Miró, i li va impactar d'en gran manera l'obra de Matisse, es reconeixen en les seves obres influències avantguardistes que es van dissipant al començament dels anys cinquanta quan descobreix l'expressionisme abstracte a Nova York. Va prendre com a referents, entre altres, a Mark Rothko, Franz Kline i Robert Motherwell, i va crear unes obres que seran sotmeses a un progressiu procés d'abstracció i síntesi formal cap a començaments dels seixanta amb una primacia de les masses cromàtiques expandides sobre la superfície pictòrica; s'aproxima a la pintura gestual i revela la seva preferència per una pintura mural. Espanya i, en concret Granada, cobren protagonisme en la producció prèvia al seu retorn. Cap a finals dels seixanta va començar una nova etapa amb la sèrie Fosforescències, i posteriorment el tema de l'arc es torna recurrent en una sèrie de pintures. Anys més tard, l'ordre compositiu, el domini del color, així com la seva concepció del quadre com un mur, fonamenten el seu treball.