Guinovart, Josep.
Obres de l'artista.
Pintor, dibuixant, gravador, artífex del tapís, il·lustrador, muralista, realitzador d'instal·lacions i escultor que va néixer el 1927 a Barcelona i va morir el 2007 a la mateixa ciutat. Als 14 anys va començar a treballar com a pintor de parets ingressant, posteriorment, a la Llotja de Barcelona. El 1948 realitzà la primera exposició a les Galeries Syra de Barcelona dedicant-se de ple a [+]
Guinovart, Josep
Pintor, dibuixant, gravador, artífex del tapís, il·lustrador, muralista, realitzador d'instal·lacions i escultor que va néixer el 1927 a Barcelona i va morir el 2007 a la mateixa ciutat.Als 14 anys va començar a treballar com a pintor de parets ingressant, posteriorment, a la Llotja de Barcelona. El 1948 realitzà la primera exposició a les Galeries Syra de Barcelona dedicant-se de ple a la pintura a partir del 1951. Un any després contactà amb el Grup Dau al Set (aconseguí col·laborar en il·lustracions d'alguna revista) i obtingué una beca per estudiar a París. Al tornar es dedicà activament a la realització d'encàrrecs d'art mural, decoracions per obres teatrals, treballs d'il·lustració, disseny de cartells, etc.
A partir del 1976 s'ha d'afegir a les seves anteriors ocupacions la de gravador, doncs emprengué l'execució de diverses edicions de litorgrafies i aiguaforts per l'Editorial Polígrafa de Barcelona.
Des de 1948, moment en que presentà la seva primera exposició individual, se succeïren apretadament exposicions a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, València, París, Nova York, Basilea, Chicago i en moltes altres ciutats espanyoles, europees i americanes. També participà en exposicions d'art contemporani català i espanyol, salons, la Biennal Hispanoamericana, la Biennal de Venècia i altres trobades internacionals d'art d'Avantguarda. A més a més guanyà diversos premis com el Premio Nacional de las Artes el 1982, el Premi d'Arts Plàstiques que la Generalitat de Catalunya li concedí el 1990 o el distintiu oficial de l'Ordre des Arts et des Lettres que li otorgà l'Estat Francès el 1997.
L'obra de Guinovart evolucionà a partir d'una interessant etapa figurativa, amb influències surrealistes i cubistes. Les corrents abstractes i l'informalisme obriren noves perspectives en l'estètica de Guinovart, que començà a incorporar tot el potencial de recursos d'una manipulació lliure de la matèria i l'objecte iniciant una sèrie d'experiències a base d'estructures de fusta cremada, bidons, restes d'objectes, caixes, revestiments policromats, jocs d'alusions, signes... generant així un diàleg entre l'expressió plàstica i subjectiva de l'artista i el seu entorn vital, els seus símbols, fantasmes i contradiccions.
