Hernández Pijuan, Joan.
Obres de l'artista.
Hernández Pijuan, Joan
Joan Hernández Pijuan va néixer a Barcelona el 1931 i va morir l\'any 2005 a la mateixa ciutat.
Va iniciar la seva formació com a pintor el 1945 estudiant a la Llotja de Barcelona durant dos anys. Uns anys després, el 1957 es va traslladar a París on va estudiar gravat i litografia a l'Escola de Belles Arts. Durant la seva estada a la capital francesa va tenir contacte directe amb l'art informalista, corrent artístic en la qual s'emmarcarien les obres que va realitzar durant els anys 60.
A partir de 1966 Pijuan va començar a interessar-se per les superfícies buides i la relació entre l'espai i l'objecte. A més a més, va explorar el gènere de naturalesa morta, sobretot, en obres en les quals incorporava un tros de poma, un ou o una copa.
El 1972 va començar a tractar el tema del paisatge. A l'inici utilitzava el regle i els espais mil·limetrats però després la vivència del paisatge real va fer que accentués la ficció de la perspectiva amb textures, degradats, etc.
Al 1976 investigava el significat del color, la llum i el moviment sobre l'espai delimitat d'un paisatge. Al mateix any va ser contractat com a professor a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
Durant els anys 1981 i 1982 Pijuan va desenvolupar una sèrie on la seva preocupació era la disposició del color sobre el suport. L'obra dels anys 80 és coneguda com a una investigació teórica. La pinzellada va abandonar la immediatesa i van aparèixer recorreguts a partir de petites taques que establien trajectes visuals. El paisatge va passar a configurar-se com la globalitat d'allò particular i va passar a fer al·lusió a plantes i flors. Durant aquesta època Pijuan va començar a treballar la sèrie de \"xiprés\".
El 1989 el van nomenar catedràtic de pintura de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona.
Als anys noranta, Pijuan va treballar sobre grans superfícies deixant enrere elements iconogràfics. A partir d'una massa central d'oli i esmalts industrials, escampava la matèria i la modulava sobre la tela, deixant zones molt denses al centre i d'altres sense textura, en les vores del llenç. La llum i la foscor es disputaven l'espai ocupat i buit. Tota aquesta superfície era solcada per línies que s'entrecreuaven en forma de malla metàl·lica o de camins trobats.
L'any 2000 és nomenat acadèmic de la Real Academia de San Fernando de Madrid.
Durant la seva carrera artística Pijuan va rebre diferents premis com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1981), la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Ciutat de Barcelona (2004) o el Premi Nacional d'Art Gràfic (2005). A més les seves obres es troben en diferents museus nacionals i internacionals com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Guggenheim de Nova York, la Yamaguchi Gallery d'Osaka al Japó o el Museu d'Art Modern de Buenos Aires, entre altres.
