Mathieu, Georges

Georges Mathieu (Bologne-sur-mer 1921 – Boulogne-Billancourt 2012) fou un pintor francès que destacà com a impulsor del moviment de l’abstracció lírica.
De formació autodidacta començà a pintar paisatges i retrats el 1942, després d’haver estudiat literatura i filosofia a la Université de Lille. El 1947 s’establí a París on exposà al Salon des Realités Nouvelles i organitzà una exposició vinculada al Tatxisme, juntament amb artistes com Hans Hartung o el pintor i poeta Camille Bryen.
A principis de la seva carrera artística, s’interessà per l’abstracció geomètrica i per la tècnica “drip”. No obstant això, aviat deixà enrere aquestes característiques tradicionals de l’abstracció per enfocar-se en la forma i el gest, creant l’abstracció lírica.
Mathieu promocionà i difongué aquest moviment a través de diverses exposicions. El mateix any que es mudà a París, organitzà la primera mostra en la Galerie de Luxembourg, titulada L’imaginaire. Encara que més endavant, treballà amb el crític d’art Michel Tapié per comisariar altres en diferents galeries, com la Galerie Allendy, la Galerie des Deux Îles o la Galerie Nina Dausset.
Per Mathieu, l’abstracció lírica depenia molt de la rapidesa de les pinzellades. Sovint aplicava la pintura directament del pot, calcant la importància de l’execució instantània. Addicionalment, l’artista adoptà l’abstracció lírica com una actuació d’una obra de teatre. Es disfressava i pintava davant d’una audiència, accentuant el constant moviment i la intuïció expressiva que requerien les seves teles. Aquest concepte anticipà la tècnica de Yves Klein i d’altres artistes dels anys posteriors.
Des dels inicis de la seva carrera, exposà a les mostres més importants. El 1949, participà en la col·lectiva, Huit Oeuvres Nouvelles juntament amb artistes com Jean Dubuffet o Jean Fautrier, mentre que el 1950 la Galerie René Drouin li atorgà la seva primera presentació individual. Més tard, el 1963, el Musée National d’Art Moderne de París comissarià la seva primera exposició retrospectiva, un assoliment que pocs companys de professió de l’època aconseguien tan d’hora. A causa de la seva singularitat plàstica i de les seves diferents estades al Japó, Estats Units, Brasil, Argentina i l’Orient Mitjà, la seva obra també obtingué ràpidament un reconeixement internacional.
Avui dia la seva pintura forma part dels grans museus del món, com l’Art Institute de Chicago, el Centre Pompidou de París, el Museum of Contemporary Art de Los Angeles, el Tate Museum de Londres, el Kunstmuseum de Basel, o el Guggenheim i MOMA de Nova York.