Meifrén, Eliseu.
Obres de l'artista.
Meifrén, Eliseu
Pintor paisatgista i marinista nascut a Barcelona al 1859 i mort a la mateixa ciutat al 1940.
Va iniciar la seva formació artística a la Llotja de Barcelona i va ser deixeble d'Antoni Caba i de Ramon Martí Alsina, amb els qui va començar realitzant paisatges d'estil romàntic. El 1878 va viatjar a París per ampliar els seus coneixements artístics i, durant la seva estada, gairebé va coincidir amb l'inici públic de l'impressionisme, el qual va influir la seva manera de pintar. Un any després, va viatjar a Itàlia on va trobar-se amb artistes catalans com Ramon Tusquets, Arcadi Mas i Fondevila, Enric Serra o Joan Llimona, entre altres. Al tornar, va guanyar la Medalla d'Or a l'Exposició Regional de València.
Al 1883 va tornar a París on va realitzar nombrosos dibuixos i aquarel·les de vistes de la ciutat i dels cafès, amb els quals va obtenir gran reconeixament per part dels crítics i el públic francès. A la finals dels anys vuitanta es va establir a Barcelona, exposant les seves obres al Centre d'Aquarel·listes barceloní i realitzant la primera exposició individual a la Sala Parés Barcelona, on, a partir de llavors, va exposar regularment. En aquells anys, Meifrén també va formar part d'un grup modernista i freqüentava Els Quatre Gats.
El 1890 va viatjar per tercera vegada a la capital francesa per participar en el Saló de Belles Arts i en el dels Independents de 1892, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, artistes amb els quals havia format el grup de Sitges un any abans.
Meifrén va exposar en nombroses mostres i certàmens i va ser guardonat en diferents ocasions, com per exemple amb la medalla de plata en la Universal de Brussel·les de 1910, el gran premi en la Universal de Buenos Aires d'aquell mateix any o la medalla d'honor en la Internacional de San Francisco de 1915, entre molts altres.
Els seus paisatges inicials, caracteritzats per un concepte acadèmic i romàntic, van evolucionar més tard cap a un llenguatge plenament impressionista. Meifrén va abandonar el preciosisme romà per utilitzar una tècnica de pinzellada solta i paleta clara, en la qual la concepció lumínica s'acostava a l\'arrel simbolista dins de l'òrbita de Modest Urgell.
