Palazuelo, Pablo.
Obres de l'artista.
Pablo Palazuelo (Madrid, 1915 - Madrid, 2007) és un dels referents internacionals de l'art abstracte espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva obra pictòrica, escultòrica i de gravats - fins i tot les seves incursions en la poesia i la teoria de l'art - cal entendre-les com un tot coherent. [+]
No disposem d'obres d'aquest artista actualment, pot utilitzar el formulari a continuació si desitja realitzar una consulta.
Palazuelo, Pablo
Pablo Palazuelo (Madrid, 1915 - Madrid, 2007) és un dels referents internacionals de l'art abstracte espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva obra pictòrica, escultòrica i de gravats - fins i tot les seves incursions en la poesia i la teoria de l'art - cal entendre-les com un tot coherent.
Pablo Palazuelo va néixer el 6 d'octubre de 1916 a Madrid.
Va cursar estudis d'Arquitectura a l'Escola a Madrid i més tard a Oxford, Gran Bretanya, on va obtenir el “Intermediate exams” del Royal Intitute a Madrid, of British Architectas.
La seva trajectòria artística va començar al 1940 quan va obtenir una beca d'estudi de l'Institut Francès de Madrid que li va permetre estudiar a París. Va ser a la capital francesa on va conèixer a Eduardo Chillida. Així mateix, es va relacionar amb Bernard Dorival, el conservador del Museu d'Art Modern, per al qual va treballar fins a 1963, abans de tornar a Espanya.
En els seus inicis la seva obra es decantava per l'art figuratiu i el cubisme, i progressivament es va anar inclinant cap a l'abstracció. Les principals influències van ser artistes com Kandinsky, Mondrian o Paul Klee. El número, el dibuix, la línia, el pla, l'espai i el color són elements primordials en la seva creació que estan al servei de la geometria. No en va, el mestre madrileny va estudiar arquitectura i va abraçar la pintura sense deixar de costat una profunda curiositat per la filosofia antiga –especialment els presocràtics–, la física contemporània, així com el pensament hermètic i oriental, lectures que li van acompanyar fins a la fi de la seva existència.
Al 1954 va realitzar per primera vegada una escultura, faceta artística que va abandonar, encara que va tornar a ella al 1963. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la Galeria Maeght de París el 1955. Posteriorment va exposar en els principals museus europeus i americans, com el Guggenheim de Nova York, el Carnegie International de Pittsburg, o el d'Art Modern de la Vila de París.
Al 1973 va exposar per primera vegada a Espanya. L’any 1977 va presentar per primera vegada la seva obra escultòrica, primer a Barcelona, a la Galeria Maeght, i al desembre del mateix any a la Galeria Theo de Madrid. Al 1987 va realitzar una exposició individual a Madrid i quatre anys després, a l'abril de 1991 va tornar a exposar a la Galeria Soledad Lorenzo. Al novembre de 1993 va inaugurar una exposició en el Museu de Belles arts de Bilbao, que a principis de 1994 es va traslladar a Saragossa, a una exposició en el Banc Saragossà, El 25 d'octubre del mateix any va tornar a exposar a la galeria Soledad Lorenzo. El 25 d'abril de 1995 va inaugurar en el Museu Reina Sofia la seva primera exposició retrospectiva. A l'octubre de 1997 va exposar a la Galeria Soledad Lorenzo de Madrid els seus últims treballs.
Al 1996 va rebre el Premi CEOE a les Arts. El 10 de desembre de 1999 va obtenir ex aequo el Premi Nacional d'Arts Prèdiques, al costat de l'escultora Cristina Iglesias, que concedeix el Ministeri d'Educació i Cultura espanyol. Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2004.
Pablo Palazuelo va morir a Madrid el 3 d'octubre de 2007, als 90 anys d'edat.
