Ràfols-Casamada, Albert.
Obres de l'artista.
Ràfols-Casamada, Albert
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – 2009) va ser un poeta i pintor espanyol.S'inicia en l'art aprenent la tècnica del dibuix al costat del seu pare, el pintor Albert Ràfols Cullarés. Sent encara molt jove coneix l'obra de Picasso, Braque i Miró a través de publicacions de l'època com “Gaseta dels Arts” o “D’Ací i d’Allà”. Durant aquests anys realitza dibuixos d'inspiració cubista i futurista i comença a interessar-se per l'obra de Torres-García, datant també d'aquest moment la seva vocació literària.
Inicia estudis d'arquitectura en la Universitat de Barcelona (1942), en una època d'intensa dedicació a la creació poètica i a la lectura d'autors i textos que li deixaran una profunda petjada, com Proust, Joyce, la generació del 27, la poesia catalana contemporània i diversos assajos teòrics sobre els moviments d'avantguarda. Es matricula a l'acadèmia de dibuix a Tàrrega (1945), on coneix a la que havia de ser la seva esposa, la pintora Maria Girona, amb la qual va fundar al costat d'altres artistes el grup “Els Vuit”, de breu durada.
Entra a formar part així mateix del “Cercle Maillol”, creat al 1946 per Charles Collet i Xavier Valls, plataforma des de la qual es pretenia la recuperació de l'avantguarda anterior a la Guerra Civil. En aquests anys, les obres de Ràfols-Casamada, temes de figures i interiors, mostren la influència de Cézanne i del fauvisme. Al 1948 abandona els estudis d'arquitectura per a dedicar-se enterament a la pintura.
Al 1950 gràcies a una beca del Govern francès, viatja a París, ciutat en la qual romandrà fins a l'any 1954, excepte alguna breu estada a Espanya. Malgrat acusar el sentit arquitectònic del cubisme, les seves obres d'aquest moment no són encara enterament abstractes, presentant una certa influència del corrent realista imperant al París dels anys cinquanta.
Torna a Barcelona l’any 1955. A partir del 1958 el seu estil experimenta un canvi significatiu, propiciat en part pel descobriment de l'obra de pintors com Rotkho, Motherwell o Philip Guston. En conseqüència, les seves creacions dels anys 1959 a 1963 són composicions abstractes, inscrites en una personal factura emmarcada en l'informalisme espanyol de l'època.
En aquest mateix període inicia la seva activitat docent, impartint classes a l'Escola Elisava d'art i disseny, de la qual serà nomenat director a l'any següent.
Així mateix, l’any 1967 és anomenat cofundador de l'Escola Eina, institució que va dur a terme un procés de modernització de la pedagogia artística en el context de l'ambient cultural barceloní, i en la qual Ràfols exercirà com a director durant disset anys.
A mitjans dels anys seixanta participa en la versió catalana d'Estampa Popular. Després d'haver incorporat el collage al seu treball (1963), a partir de la dècada dels setanta es contraposen en les seves obres les àrees de color i els traços lleugers, en una síntesi d'estructuració arquitectònica i sentit poètic. Al 1980 entra a formar part del Patronat de la Fundació Joan Miró de Barcelona, rebent també el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi (1983), sent distingit pel Govern francès amb la condecoració de “Chevalier des Arts et des Lettres” (1985). Així mateix, en la dècada de 1980 comença a treballar en formats de més tamany, al mateix temps que amplia la seva gamma cromàtica amb tons més foscos. La seva producció artística abasta també la realització de vidrieres, decorats de teatre i edició d'obra gràfica, al que cal afegir la seva obra literària.
