Saura, Antonio.
Obres de l'artista.
Antonio Saura va néixer a Osca al 1930 i va morir al 1998 a Conca. Va començar a pintar al 1947, durant una llarga malaltia. Els seus primers anys d'activitat artística es van desenvolupar a Madrid; a partir de 1953, va residir llargues temporades a París. Va viatjar per Europa i Amèrica, però mai va deixar d'estar en contacte amb Espanya. [+]
Saura, Antonio
Antonio Saura va néixer a Osca al 1930 i va morir al 1998 a Conca. Va començar a pintar al 1947, durant una llarga malaltia. Els seus primers anys d\'activitat artística es van desenvolupar a Madrid; a partir de 1953, va residir llargues temporades a París. Va viatjar per Europa i Amèrica, però mai va deixar d\'estar en contacte amb Espanya.
Antonio Saura va iniciar la seva carrera pictòrica dins de la tendència surrealista. Les seves primeres obres (elaborades en el llit) són petites i primoroses d\'execució; la seva producció es desenvolupava dins d\'un món somiat i finament colorista, d\'execució treballada com una joia, amb minuciosa pinzellada i ben fosos empastaments de color. Aquesta primera etapa va donar pas a una altra molt més lliure però sempre fantàstica i surreal, de la qual poden ser exemple obres com El Cementiri dels Suïcides. L\'abstracte va començar a aparèixer cada vegada amb més intensitat i les coses es van transformar en vagues formes o en ambivalències ben acusades, com en Pedra, Lluna, Cel.
Cap al 1950 va desembocar, amb l\'abandó de la figuració, en la creació d\'una pintura de taca i de gest en la qual la representació desapareixia. Al 1957 va ser un dels fundadors del grup El Pas, que va exercir una gran influència en la pintura espanyola de les dècades de 1950 i 1960. L\'actitud de Saura en aquest moment va crear una evident tensió i va plantejar una vigorosa transformació en l\'art espanyol del moment, i va arribar així el triomf definitiu de l\'informal en la pintura espanyola. Però aviat Saura va tornar a una estripada i dramàtica figuració, ben triturada i deformada, en la qual apareixien gestos i taques de monstres i caràtules, amb els quals apuntava cap a un món expressiu, no aliè a la sàtira històrica i social, com ell mateix va recolzar en els seus escrits.
