Exposició.

A inicis del s. XX, París es convertí en el centre artístic més important del moment. Artistes francesos i internacionals es van reunir a la ciutat per crear les noves avantguardes que dominarien els anys vinents. No obstant això, la Segona Guerra Mundial provocà la dispersió d’artistes cap a països com els Estats Units, generant un debat sobre si París continuaria sent la capital de l’art o si Nova York ocuparia el seu lloc.

“París 1940 – 1980. Ciutat en moviment” mostra com, durant aquest període, la capital francesa continuà sent un refugi per nombrosos artistes i un lloc fonamental per la creació de nous estils.

A Nova York es forjà una identitat cohesiva a través de l’expressionisme abstracte. D’altra banda, París continuava convivint amb multitud de llenguatges visuals, com l’abstracció, l’informalisme o el surrealisme. Això donà lloc a una gran diversitat artística depenent, en gran part, dels artistes estrangers com els presents a la mostra: Vasarely, Picasso, Miró, Poliakoff o Hartung.

La ciutat del Sena acollí autors molt diversos i a la vegada es convertí en un punt de referència expositiva per d’altres que oficialment no residien allà. Consegüentment, es revelà com un lloc impossible d’encapsular a través d’un artista o moviment, així com un espai d’inspiració, creativitat i llibertat, sense el qual el panorama artístic contemporani no podria haver florit.