Clavé, Antoni.
Obres de l'artista.
Pintor, dibuixant, gravador, escenògraf i escultor que va néixer a Barcelona el 1913 i va morir a Saint Tropez el 2005. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts barcelonesa amb Fèlix Mestres i després fou deixeble d'Àngel Ferrant i de Josep Mongrell. [+]
Clavé, Antoni
Pintor, dibuixant, gravador, escenògraf i escultor que va néixer a Barcelona el 1913 i va morir a Saint Tropez el 2005.Va estudiar a l'Escola de Belles Arts barcelonesa amb Fèlix Mestres i després fou deixeble d'Àngel Ferrant i de Josep Mongrell. Els seus primers treballs professionals es van desenvolupar en el camp de la il·lustració i el cartell publicitari, mitjans en els que començà a distingir-se pel seu concepte audaç i sintètic de les formes figuratives. Cap al 1934 inicià l'experimentació amb materials nous i procediments de collage, que reprengué un cop acabada la Guerra Civil i després de ser alliberat d'un camp de concentració al sud de Francça. Refugiat a Perpinyà, gràcies a l'ajuda del pintor rossellonès Martin Vivès, realitzà allà una exposició de dibuixos i gouaches abans de marxar cap a París.
Establert a la ciutat del Sena començà a presentar la seva obra en els Salons de Tardor (1940-1948) i publicà il·lustracions i litografies. El 1944 va tenir la primera i decisiva trobada amb Picasso i dos anys després debutà com a escenògraf en el ballet \"Los Caprichos\". A partir de llavors va desenvolupar una intensa activitat realitzant vestuaris i decorats per peces teatrals, òperes i ballets (Carmen, la Casa de Bernarda Alba...) al mateix moments que la seva producció plàstica començava a trascendir àmpliament els límits de la cultura parisina.
El 1948 li van concedir el premi Hallmark a Nova York, el primer dels grans premis aconseguits per Clavé al llarg de la seva trajectòria. Des de llavors es succeïren constants exposicions del pintor català a Oran, Nova York, Suècia, Londres, Roma, Chicago, Venècia, Sao Paulo, Milà, Zurich, Tokio, Madrid, etc.
A Barcelona fou la Sala Gaspar la que el 1956 organitzà la primera exposició individual a la seva ciutat natal. Un any abans havia realitzat els seus últims decorats per el ballet de Roland Petit (La Peux), al mateix moment que reprenia la pràctica del collage. En l'explotació d'aquest procediment Clavé constitueix un mestre indiscutible i la seva obra un dels compendis d'imaginació tècnica més esplèndits de l'art contemporani.
El 1960 incorporà procedimients de pintura sobre tapís, escultures de plom, relleus i assamblages (composicions amb fragments de tela o tapís) desprovistos d'estructura geomètrica però carregats de la intensió plàstica i el preciosisme cromàtic i caligràfic característic de Clavé. Les seves peces i baix relleus en plom, com els misteriorsos quadrangulars guerrers i reis van començar a aparèixer a les seves pintures a partir de les il·lustracions per el Gargantúa de Rabelais, que realitzà el 1950, demostren la utilitat d'un metall tou i moldejable com el plom en l'obtenció de textures i qualitats d'extraordinària força expressiva.
Durant la dècada dels 70 persistí la vountat de renovació tècnica de Clavé, que inaugurà la seva sèrie de muntatges de cordes i fustes (instruments) i la de papers arrugats d'embalar.
La dècada dels 80 estigué marcada pel gran reconeixement de Clavé al seu país natal a través de diverses exposicions organitzades a Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Alacant, entre d'altres; a més a més de la participació en el pavelló de la Biennal de Venècia amb 125 obres seves. També va ser en aquell moment quan li van encarregar un mural per l'aeroport de Barajas i quan Clavé creà la sèrie d'obres que homenatjaven a Pablo Picasso (A Don Pablo). Continuaren les exposicions internacionals de l'artista: Nova York, l'Havana, Tokio, Osaka, París, Arles, Niça...
Durant els anys 90 Clavé seguí treballant i exposant per tot el món. També fou en aquest moment quan començaren les grans retrospectives del pintor.
