Gil, Ignacio
Pintor i dibuixant que va néixer a Barcelona el 1913 i va morir a la mateixa ciutat el 2003.
Format a la Llotja va començar a mostrar la seva obra en Exposicions de Primavera i en altres col·lectives de Barcelona.
La seva primera exposició individual se celebrà al 1939 a Palma de Mallorca, on presentà les seves obres en repetides ocasions. El 1941 va aconseguir la primera medalla a l'Exposició Internacional de Palma i, tres anys després, el van premiar a l'Exposició Nacional de Barcelona. Molt vinculat a la cultura balear és autor de les pintures del Seminari d'Eivissa i de les decoracions de la seva catedral, així com també del Baptisteri de l'Església de Castelldefels, ciutat on una de les avingudes porta el seu nom.
Figuren obres als museus de Barcelona, Madrid, Bilbao i València i en col·leccions de diversos països europeus i americans.
Ignacio Gil va cultivar preferentment composicions amb figures, escenes d'ambient urbà i interiors, resolts amb el cromatisme vibràtil de la pintura de plein-air i amb un marcat accent descriptiu, reflexant fidelment les costums i l'ambienthumà de cadascun dels temes.