Nadal, Carlos.
Obres de l'artista.
Pintor i dibuixant nascut a París en 1917 i mort a Sitges en 1998. Fill de pares catalans, a l'edat de quatre anys la seva família va tornar a Barcelona en emmalaltir el seu pare, propietari d'un taller de pintura decorativa en la capital francesa. Als tretze anys, va ingressar a l'escola de la Llotja i, posteriorment, a l'Escola Superior de Belles arts. [+]
Nadal, Carlos
Pintor i dibuixant nascut a París en 1917 i mort a Sitges en 1998. Fill de pares catalans, a l'edat de quatre anys la seva família va tornar a Barcelona en emmalaltir el seu pare, propietari d'un taller de pintura decorativa en la capital francesa. Als tretze anys, va ingressar a l'escola de la Llotja i, posteriorment, a l'Escola Superior de Belles arts.
Transcorreguda la guerra civil va prosseguir els seus estudis a Sant Jordi i va col·laborar amb Miquel Fané en la realització de murals per a diverses esglésies catalanes. Havent-hi ja obtingut els premis Fortuny i Masriera de Barcelona, en 1942 va tenir lloc la seva primera exposició a la Galeria La Pinacoteca a Barcelona. Després d'una estada a París en 1945, va exposar novament a Barcelona. En 1949 es va casar i establir a Brussel·les on va romandre fins a 1959, sense deixar de viatjar amb gran assiduïtat. Cap a aquesta data es va fer construir una casa-taller a Sitges, que va ser el seu lloc de residència fins a la seva mort. Les seves exposicions es van succeir amb regularitat a Brussel·les, Anvers, Londres, Düsseldorf, Amsterdam, Zurich, Madrid i altres ciutats europees i americanes. A Barcelona, des de 1971, va exposar cada dos anys a la Sala Parés.
La seva pintura connecta, d'una banda, amb la més vibrant i exaltada tradició colorista francesa (els fauves) i, d'altra banda, amb la lluminositat mediterrània i el sentit lúdic del paisatgisme català. Els seus temes revelen una personalitat solar i positiva del pintor: platges, vistes portuàries, carreres de cavalls, interiors, jardins, paisatges urbans, escenes representades amb invariable profusió d'anècdotes, objectes i detalls narratius. Però després d'això hi ha un contingut essencialment pictòric de ritmes, grafismes i colors que fan emergir els valors abstractes d'una pintura viva, espontània i sense perjudicis. La línia flueix amb una elegància despreocupada. La pinzellada és ràpida, directa i galopant com un gargot infantil. D'aquí deriva el sentit, la dinàmica, la flexibilitat dels contorns i l'aparent ingenuïtat de la dicció.
