Guayasamín, Oswaldo.
Obres de l'artista.
Oswaldo Guayasamín va néixer a Quito el 1919. Començà a pintar des de molt petit, venent les seves obres als turistes que visitaven la ciutat. Als 18 es matriculà a l’Escuela de Bellas Artes de Quito per estudiar pintura i escultura. No obstant això, poc després de graduar-se, s’inscriví a l’Escuela Indigenista, on adoptà un estil que dominaria tota la seva carrera artística poster [+]
Guayasamín, Oswaldo
Oswaldo Guayasamín va néixer a Quito el 1919. Començà a pintar des de molt petit, venent les seves obres als turistes que visitaven la ciutat. Als 18 es matriculà a l’Escuela de Bellas Artes de Quito per estudiar pintura i escultura. No obstant això, poc després de graduar-se, s’inscriví a l’Escuela Indigenista, on adoptà un estil que dominaria tota la seva carrera artística posterior.
La seva primera exposició el 1942, generà una gran polèmica pel seu fort comentari social. Aquell mateix any es mudà a Mèxic, on treballà amb el muralista Orozco, que l’influencià a pintar utilitzant angles i formes de caràcter geomètric. Durant la resta de la dècada, viatjà pels Estats Units i gran part de l’Amèrica Llatina. El seu recorregut per l’Amèrica Llatina el portà a realitzar la seva primera gran sèrie titulada Huacyñan (El camí del plor), que explorava les temàtiques de l’indígena, el negre i el mestís. Aquesta li obrí les portes a l’escena artística internacional, incloent-hi la III Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el Gran Premi de Pintura.
Mitjançant aquesta sèrie, establí la seva identitat artística, que combinava elements del cubisme, l’expressionisme i l’indigenisme. Guayasamín sempre explorava els horrors, desastres i drames de les persones, amb un caràcter humanista i proper. Les seves pintures es caracteritzen per expressar emocions fortes, però sempre amb un sentit poètic i empàtic.
El 1958, pintà dos murals molt importants a l’Equador. El Descubriemiento del Rio Amazonas i Historia del Hombre y la Cultura. No obstant això, durant els pròxims anys es dedicà a realitzar la seva sèrie més coneguda, La Edad de la Ira. Aquesta se centrà a presentar els efectes dels diversos esdeveniments del segle XX, com la Guerra Civil Espanyola, la bomba atòmica o la invasió de la Playa Girón de Cuba. Guayasamín mostrà per primera vegada aquestes obres el 1968 en el Museo de Bellas Artes de la Ciutat de Mèxic. Encara que a causa del seu èxit, també s’exhibiren en el Palau de la Virreina a Barcelona, a les Galeries Nacionals de Praga i en el Museu d’Art Modern de París.
A finals dels anys 70, el Ministerio de Relaciones Exteriores de Quito, li organitzà una retrospectiva, que després també es presentà en diversos museus d’Espanya. El 1982, pintà un mural titulat España-Hispanoamérica, a l’aeroport de Barajas a Madrid.
L’última sèrie que creà, Mientras Viva Siempre te Recuerdo, fou en homenatge a totes les mares del món, però en particular a la seva. En aquesta, les figures de “la mare” es converteixen en símbols per la defensa de la vida, la terra, i els drets humans. Abans de la seva mort el 1999, la Cámara de Representantes de l’Equador, creà la Fundación Guayasamín com a patrimoni cultural, en la qual l’artista donà una gran part de la seva obra.
