Sicilia, José María
José María Sicília (Madrid, 1954) és un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta. Va començar la seva carrera artística estudiant a l'Escola de Belles arts de Sant Ferran a Madrid per a després instal·lar-se a París, l’any 1980. Allà va coincidir amb altres dos artistes espanyols -Miquel Barceló i Miguel Ángel Campano- igualment referents al costat de José Manuel Broto i Ferrán García Sevilla de la pintura espanyola de l'època.
La seva pintura té un marcat matís expressionista i aprofundeix en la monodromia del blanc en bona part de la seva producció.
Des de la seva arribada a França l'artista treballa en grans formats i la seva pintura adverteix una constant evolució. La seva obra s'organitza en sèries pictòriques on es troben reunides naturaleses mortes i representacions d'eines i utensilis domèstics (aspiradors, planxes, tisores, galledes, etc.); igual que vistes de paisatges urbans de Madrid i París.
Durant els anys vuitanta aconseguirà el reconeixement a Espanya, França i també Nova York; amb unes pintures marcades per la llibertat del gest, la violència del color i el dinamisme del traç. L'exposició individual celebrada el 1982 a la galeria Trans/Form de Paris, la presentació de la seva obra a Espanya el 1984 pel galerista Fernando Vijande i la seva exposició individual a la galeria Blum Helman de Nova York el 1985; marquen els començaments d'una trajectòria que ha aconseguit trobar un lloc consolidat en la història de la pintura contemporània espanyola.
El 1989 va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya.
Ha participat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals, en les principals ciutats del món. La seva obra es troba representada en museus com el Museu Reina Sofia de Madrid, el MOMA o el Museu Guggenheim de Nova York. Actualment, resideix entre París i Sóller, on ha creat una fundació dedicada a joves artistes. En 2015, va ser guardonat amb la Medalla d'Or al mèrit en les Belles arts.