Tàpies, Antoni.
Obres de l'artista.
Antoni Tàpies va néixer a Barcelona el 1923, en una família burgesa, culta i catalanista, involucrada des de mitjans del segle XIX en una tradició editorial i llibretera que va despertar molt aviat en l'artista un amor pels llibres i la lectura. [+]
Tàpies, Antoni
Antoni Tàpies va néixer a Barcelona el 1923, en una família burgesa, culta i catalanista, involucrada da des de mitjans del segle XIX en una tradició editorial i llibretera que va despertar molt aviat en l'artista un amor pels llibres i la lectura.
Aquesta predisposició es va veure accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, durant la qual va iniciar els seus tantejos artístics. Progressivament Tàpies es va dedicar amb major intensitat al dibuix i a la pintura, i va acabar deixant els seus estudis de Dret per a dedicar-se plenament a la seva passió. En la dècada dels quaranta ja va exposar les seves obres, que van destacar en la panoràmica artística del moment.
Partícep d'una sensibilitat generalitzada que va afectar als artistes de tots dos costats de l'Atlàntic, arran de la II Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica, Antoni Tàpies va expressar molt aviat un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es va plasmar formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques. Les pintures matèriques van formar una part substancial de l'obra de Tàpies i constitueixen un projecte que continua desenvolupant-se en l'actualitat. Tàpies creia que la noció de matèria havia d'entendre's també des de la perspectiva del misticisme medieval com a màgia, mímesis i alquímia.
Durant els anys cinquanta i seixanta, Antoni Tàpies va anar elaborant una sèrie d'imatges, generalment extretes del seu entorn immediat, que apareixeran en les diferents etapes de la seva evolució. Moltes vegades, una mateixa imatge, a més d'aparèixer representada de diverses formes, tindrà múltiples significats diferenciats que s'aniran superposant. El seu missatge es centrava en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material (no en va, Tàpies va triar sovint temes tradicionalment considerats desagradables i fetitxistes, com un anus defecant, una sabata abandonada, una axil·la, un peu i altres similars).
Les obres dels últims anys constitueixen essencialment una reflexió sobre el dolor físic i espiritual, entès com a part integrant de la vida. Influït pel pensament budista, Tàpies considerava que un major coneixement del dolor permetia endolcir els seus efectes, i d'aquesta manera, millorar la qualitat de vida. El pas del temps, que va ser una constant en l'obra de Tàpies, va adquirir nous matisos, en viure's com una experiència personal que comportava un millor autoconeixement i una comprensió més clara del món que l\'envoltava. Durant els últims anys, Antoni Tàpies va consolidar un llenguatge artístic que, d'una banda, traduïa plàsticament la seva concepció de l'art, i per una altra, unes preocupacions filosòfiques renovades amb el pas del temps. La seva pràctica artística va continuar sent permeable a la brutalitat del present, alhora que oferia una forma que, malgrat la seva ductilitat, romania fidel als seus orígens. En aquest sentit, les obres dels últims anys no sols s'inscriuen en la contemporaneïtat, sinó que també són un registre del passat de l'artista.
Antoni Tàpies va morir a Barcelona l'any 2012.
