Calder, Alexander.
Obres de l'artista.
L’Alexander Calder és l’autor de la famosa obra mòbil, reconeguda com la representació icònica de l’escultura del segle XX. [+]
No disposem d'obres d'aquest artista actualment, pot utilitzar el formulari a continuació si desitja realitzar una consulta.
Calder, Alexander
L’Alexander Calder és l’autor de la famosa obra mòbil, reconeguda com la representació icònica de l’escultura del segle XX. L’artista va néixer a l’estat de Filadèlfia, Estats Units el 1898. Durant la seva infància i adolescència, mai mostrà una vocació per l’art, ans al contrari s’enfocà en l’enginyeria mecànica. No va ser fins que es traslladà a Nova York el 1923, que decidí matricular-se a l’Art Students League. Cinc anys després, celebrà la seva primera exposició individual a la Wehya Gallery, on mostrà dibuixos i pintures d’animals. Un any més tard, el 1926, es mudà a l’epicentre artístic de l’època, París.
A la ciutat del Sena, s’endinsà per primera vegada en l’escultura de filferro, creant escenes de circs als quals anomenava, Cirque Calder. No obstant això, el 1931 després de visitar l’estudi de Piet Mondrian, començà a investigar les possibilitats materials de l’abstracció a través de les seves escultures de filferro. El 1932, Calder presentà el seu primer mòbil, batejat per Marcel Duchamp, a la vegada que s’incorporà al moviment Abstraction-Création, juntament amb Mondrian, Jean Helion, Jean Arp i Antoine Pevsner.
Durant la seva estada a París, participà en diverses mostres, inclosa l’Exposició Internacional de 1937, en la qual compartí escenari amb els noms més destacats del panorama artístic del segle XX. Gràcies a la seva gran amistat amb Joan Miró, Calder tingué l’oportunitat de fer diverses visites a Barcelona i Mallorca, a més a més de presentar la seva obra al Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans.
Després de passar 14 anys a la capital francesa, tornà a Nova York el 1940, on romangué fins a la seva mort l’any 1976. En tornar al seu país natal amb un reconeixement artístic consolidat, es desencadenà una onada d’exposicions dedicades a la seva obra, sent la més coneguda la del MOMA el 1943. Posteriorment, el 1952, va ser guardonat amb el Premi Internacional d’Escultura a la Biennal de Venècia, mentre que Nova York i Chicago instal·laren les seves obres al Lincoln Centre i a la Federal Plaza.
Els mòbils de l’artista nord-americà foren revolucionaris a l’època, ja que presentaven l’escultura, tradicionalment vista com a estàtica i pesada, com a lleugera, mòbil i versàtil. Prenien diferents perspectives depenent de la llum i l’aire del lloc on vivien, a més d’estar adornades amb formes abstractes acolorides. Per l’artista, els seus mòbils, pretenien donar vida i moviment a les teles de Mondrian. No obstant això, Calder també il·lustrà aquestes figures abstractes en forma de pintura i dibuixos. Aquests poden interpretar-se com estudis escultòrics, encara que també conviden a reflexionar sobre com el material pot alterar la nostra percepció i comprensió d’aquests.
Avui en dia, les obres de Calder baten rècords a les subhastes, mentre que també formen part de les exposicions internacionals més destacades i col·leccions més exclusives del món.
