Domínguez, Óscar
Óscar Domínguez (Tenerife, 1906 - París, 1957) passa tota la seva infància a Tenerife. El 1927 el seu pare, propietari d'una plantació platanera, l’envia a París per a ocupar-se dels negocis familiars.
Domínguez sempre s'havia sentit atret per la capital francesa i des de molt jove el seu somni era viure a París i dedicar-se de ple a la pintura. Poc després d'arribar a la ciutat, abandona el negoci del seu pare i comença a freqüentar els artistes de Montparnasse, a visitar exposicions i es matricula en una acadèmia de pintura.
El 1929 ja trobem les seves primeres peces surrealistes sota la influència de Dalí, Tanguy i Max Ernst, i el 1935 s'uneix al grup Surrealista de André Breton. Aquest mateix any organitza amb el seu amic Eduardo Westerdahl la primera exposició del grup surrealista a Tenerife.
Comença una etapa molt creativa i original i realitza les seves famoses “decalcomanías” creades entre 1938 i 1939. Aquesta etapa és coneguda com a període còsmic.
En esclatar la II Guerra Mundial, Domínguez se'n va a Marsella com molts altres artistes però torna a París a inicis dels anys 40. Durant aquesta etapa, en la qual augmenta el nombre d'exposicions internacionals, s'aprecia una clara influència de l'obra de De Chirico i de Picasso. A partir de l'any 48 s'inicia el període triple trait caracteritzat per una pintura més esquemàtica amb una paleta de colors més suau i lluminosa.
Diversos episodis depressius durant els anys 50 i l'agreujament de l'acromegàlia que patia feia anys enfosqueixen la seva vida i la seva obra.
Óscar Domínguez se suïcida el 31 de desembre de 1957.