Dubuffet, Jean
Jean Dubuffet va néixer el 1901 a la localitat francesa Le Havre, on la seva família tenia un negoci de vins. Pintor i escultor, va ser un dels més importants artistes francesos del segle XX.
Quan tenia 15 anys es va inscriure a l'Escola de Belles arts de Le Havre, compaginat els seus estudis de Batxillerat fins a 1918, quan s'instal·la a París. Comença a anar a classes a la Académie Julian, però l'abandona als sis mesos per a aprendre pintura de manera autodidacta. Durant aquells anys va conèixer a Raoul Dufy, Max Jacob i a Suzanne Valadon.
Entre 1920 i 1922 va portar una vida solitària i es va dedicar a estudiar filosofia i música.
Al 1924 va viure una crisi en la qual va posar en dubte el valor de l'art i es trasllada a la seva ciutat d'origen Le Havre per a dedicar-se a l'empresa de vins al costat del seu pare. Es va casar i es va traslladar a París, on va obrir el seu propi negoci de vins en Bercy.
Al 1930 va tantejar dedicar-se de nou a la pintura, però no va ser fins a la tardor de 1942 quan va prendre la decisió de dedicar-se exclusivament a l'art.
Al 1944 va realitzar la seva primera exposició individual. Va aconseguir l'èxit amb rapidesa, especialment als Estats Units gràcies a les obres que la Galeria Pierre Matisse va incloure en les seves exposicions de 1946. Al 1948 la seva obra es veu influïda pel surrealisme fins a 1954 que va començar a interessar-se per “l’Art Brut”.
Les seves obres destaquen per allunyar-se de les normes, així com del cànon estètic establert. Dubuffet duu a terme un treball que suposa una clara amenaça als ideals establerts de bellesa i l'elevat estatus de l'art. Dubuffet va voler crear un art lliure, pintant figures elementals i puerils, en ocasions cruels.
Es va inspirar en els dibuixos de nens, criminals i malalts mentals.
A partir de 1962, i ja entrant en la dècada dels 70, realitza pintures i escultures que es distingeixen per les seves trames de cel·les entrellaçades. Un canvi estilístic significatiu i un nou vocabulari per a explorar un univers fantàstic i en expansió. No obstant això, el pintor de Le Havre continua fidel al seu compromís de re-alinear la visió de l'art i del món d'una forma més àmplia.
La major part dels seus treballs els va realitzar a l'oli, sobre teles reforçades amb altres materials, com a sorra, quitrà, o palla, aconseguint un estil personal a través de la creació d'unes textures, fins llavors inusuals, sent el primer artista a utilitzar aquest tipus de materials.
L'última dècada del pintor i escultor se centra en els mecanismes de la ment, posant el focus en la seva relació amb el món exterior. Tot això li permet confiar en noves maneres de pensar, que siguin noves i lliures. És en aquesta etapa quan Dubuffet estableix un vocabulari per a expressar com la ment integra la percepció.
Va morir a París, el 12 de maig de 1985.