Dufy, Raoul.
Obres de l'artista.
Raoul Dufy (Le Havre, 3 de juny de 1877 - Forcalquier, 23 de març de 1953) va ser un pintor fauvista i cubista, artista gràfic i dissenyador tèxtil francès. [+]
No disposem d'obres d'aquest artista actualment, pot utilitzar el formulari a continuació si desitja realitzar una consulta.
Dufy, Raoul
Raoul Dufy (Le Havre, 3 de juny de 1877 - Forcalquier, 23 de març de 1953) va ser un pintor fauvista i cubista, artista gràfic i dissenyador tèxtil francès.Va néixer a Le Havre, a Normandia, en una família de nou membres. Va deixar l'escola als catorze anys per a treballar en una companyia importadora de cafè.
El 1895, va començar a assistir classes d'art a la tarda a l'Escola de Belles arts de Le Havre.
En 1900, al cap d'un any de servei militar, Raoul va obtenir una beca que li va permetre estudiar durant un curt període a l'Escola de Belles arts de París, on va ser company de Georges Braque.
Al principi, Dufy va estar influenciat pels paisatgistes impressionistes, com Claude Monet i Camille Pissarro.
El 1902 va conèixer a Berthe Weill, qui va exposar l'obra de Dufy a la seva galeria. L'obra d’Henri Matisse, que Dufy va veure al Salon donis Indépendants al 1905, va ser una revelació per al jove artista, qui va dirigir el seu interès cap al Fauvisme.
L'any 1905 va marcar una primera fita en la seva obra. Es va unir al moviment fauvista, creat entorn de Matisse. Va començar a pintar carrers empavonats i nombrosos paisatges de litoral. La seva paleta es va il·luminar i el seu traç va passar a ser molt més lliure.
El 1910 va crear els seus primers gravats i va il·lustrar moltes obres, en particular el famós “El bestiari” o “El festeig d'Orfeu de Guillaume Apollinaire”, abans de treballar amb Poiret i per a la sedería lionesa Bianchini-Ferrier.
No va ser fins a l'any 1920, després d'haver fet els seus assajos amb un altre estil, el cubisme, quan Dufy va desenvolupar el seu propi enfocament distintiu que implicava estructures esquelètiques, col·locades en una perspectiva disminuïda, i l'ús de banys lleugers de color disposats mitjançant ràpides pinzellades d'una manera que va arribar a conèixer-se com a taquigràfica.
Poc a poc la seva obra es va fer més amable, alegre i lluminosa, mostrant un predomini cada vegada més gran de la línia, característiques que van ser més evidents en les seves aquarel·les.
Les principals temàtiques a l'obra de Dufy són orquestres, marines i carreres. Li agradava plasmar l'alegria i el moviment. També va pintar flors, instruments musicals i nus.
Dufy va morir prop de Forcalquier, França, el 23 de març de 1953, i va ser enterrat prop de Matisse en el cementiri monacal de Cimiez, un suburbi de la ciutat de Niça, França. El seu llegat artístic consta d'una obra molt copiosa, composta per uns tres mil quadres a l'oli, sis mil aquarel·les, quatre mil dibuixos de gran grandària, mil cinc-cents estampats per a tela, gravats, xilografies, peces de ceràmica i fins i tot tapissos.
