Modest, Cuixart.
Obres de l'artista.
Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 1925. Començà la carrera de medicina per seguir la vocació familiar, encara que l’abandonà després de dos anys per dedicar-se a la pintura. [+]
Modest, Cuixart
Modest Cuixart va néixer a Barcelona el 1925. Començà la carrera de medicina per seguir la vocació familiar, encara que l’abandonà després de dos anys per dedicar-se a la pintura. Juntament amb el seu cosí Antoni Tàpies, Joan Brossa, Joan Ponç, el filòsof Arnau Puig i Joan Tharrats, fundaren la revista Dau al Set el 1948. Aquesta es creà durant l’època del franquisme i lluitava per la modernitat pictòrica basada en la màgia i el misteri de la realitat.
El 1950 rebé una beca de l’Institut Francès per continuar formant-se a París. Allà residí amb Tàpies, i s’enamorà de l’obra de Dubuffet i Fautrier. No obstant això, optà per traslladar-se a Lió poc després, i explorar diferents materials, com el pirogravat, l’encàustica i el grattage. Encara que fou el dripping el material que marcaria profundament la seva obra durant la dècada següent. A Lió, també tingué l’oportunitat de conèixer a diversos galeristes com Marcel Michaud i René Drouin, els quals introduïren la seva pintura dins del panorama artístic parisenc comissariant diferents exposicions.
L’artista català solia incorporar una àmplia varietat d’objectes a les seves teles, una característica molt típica de l’informalisme europeu que sorgí en aquella època. Les seves destacades obres fetes amb dripping es caracteritzaven per les tonalitats metàl·liques i fosques, juntament amb figures desordenades. Aquest informalisme matèric aconseguí que les seves teles foren summament individualistes i personals. No obstant això, a principis de la dècada dels 60, abandonà l’informalisme per enfocar-se en conceptes més humans i naturals, canvi que vindria propiciat per la influència que exercí Bertold Brecht sobre l’artista. En els 70 i 80, portà aquests conceptes a un altre nivell, on destacaria per una il·lustració de la figuració més potent, que vindria marcada per una tendència eròtica i màgica.
Durant la seva vida, Cuixart tingué un èxit indiscutible, mentre que molts crítics el consideraven l’autèntic renovador de l’informalisme. Es publicarien textos explicant i argumentant la seva obra a totes les grans revistes d’art del moment, com Art Actuel, Quadrum, Cimaise, Dan Kunstwerk o Ars Magazine. Per altra banda, fou guardonat amb la Medalla d’Or del prestigiós premi suís de pintura abstracta i el premi de pintura de la V de Biennal de Sao Paulo.
A partir dels anys 50 fins a la seva mort el 2007, exposà en museus com el Museu de Mataró, el Carce des Beaux-Arts de París, el Museo Nacional de Arte de Buenos Aires, la Tate Gallery de Londres o el Guggenheim Museum de Nova York. Avui dia, la seva obra roman en les col·leccions permanents del MOMA, el Museo Reina Sofia o el MACBA.
