Poliakoff, Serge

Serge Poliakoff destaca per ser un dels pioners del moviment abstracte que desafià el concepte tradicional de pintura europea i redefiní el significat convencional de la representació a la tela. Va néixer a Moscou el 1900 i fou criat per una família aristòcrata, la qual li donà l’oportunitat de viure una infància i adolescència privilegiades amb accés a una educació a la música, la literatura i el cant. A causa de la Revolució Russa, es veié obligat a abandonar el país el 1917. En aquell moment, decidí acompanyar a la seva tieta, una cantant de renom internacional, a fer una gira per Europa.
Ja amb un peu dins del món artístic europeu, s’instal·là a París el 1923, on prengué classes de pintura a l’Académie de la Grande Chaumière. Malauradament, tots els quadres que realitzà durant els seus primers anys a la capital francesa mai pogueren ser recuperats, però el seu enfocament se centrava en l’anatomia del cos humà. El 1931 presentà per primera vegada la seva obra, en una exposició col·lectiva a la Galerie Drouant-David. Posteriorment, entre 1935 i 1937, es traslladà a Londres amb el propòsit d’explorar nous entorns artístics i ampliar la seva formació a la Slade School of Art.
Quan tornà a París, entaulà amistat amb Kandinsky, Robert i Sonia Delaunay, Otto Freundilch i Malevich, els quals li obriren les portes al món de l’abstracció. En el primer any del seu retorn a França, aconseguí la primera exposició individual a la Galerie Zak, encara que no fou fins al 1938 quan mostrà la primera obra abstracta en el Salon des Indépendants. A partir de llavors, fou reconegut, juntament amb Kandinsky i Malevich, com un dels artistes abstractes més revolucionaris de la ciutat. El 1952, firmà un contracte amb la Galerie Bing, que li donà la llibertat de deixar la seva feina com a músic de cabaret, per dedicar-se completament a la pintura.
Des de la seva primera tela abstracta fins a la seva mort el 1969, la seva obra tenia com a objectiu investigar el significat de la relació bidimensional entre la pintura i el volum. Quan s’uní al moviment abstracte, pintava colors molt vius i figures geomètriques. No obstant això, el 1969, començà a emprar una paleta més fosca i a allunyar-se dels conceptes arquitectònics, centrant-se en obres on l’única preocupació era la intensitat del color. Independentment dels canvis visuals que feu durant la seva carrera artística, les pintures de Poliakoff sempre es caracteritzaven com poemes pictòrics que buscaven la total transparència.
A partir de 1958 fins avui dia, els seus quadres s’han presentat en museus de tot el món. En la Biennal de Venècia de 1962, se li assignà una sala únicament per ell, mentre que el Museu Nacional d’Art Modern de París li dedicà una retrospectiva. Les seves pintures es troben en les exposicions permanents de diferents institucions internacionals, com el Centre Pompidou de París, el Museo Nacional de Arte Reina Sofia de Madrid o el MOMA i el Guggenheim Museum de Nova York.