Soto, Rafael Jesús

Nascut a la Ciutat de Bolívar (Veneçuela) l\'any 1923. Jesús Rafael Soto és comunament associat amb el op art i la seva obra es caracteritza pel continu estudi del moviment i la desmaterialització de la forma, produint construccions de caràcter cinètic en les quals la participació activa de l\'espectador es torna clau. Va plasmar la seva innegable influència del Cubisme i el Constructivisme que es popularitzaven a Amèrica Llatina de la mà d\'importants artistes europeus.
Al 1950 es va traslladar a París, ciutat en la qual residiria fins a la seva mort i on va formar part del grup “Els Dissidents”, un grup d\'artistes de la diàspora veneçolana que buscaven renovar la plàstica del seu país.
A França va descobrir l\'obra de Paul Klee i, sobretot, a Piet Mondrian, amb qui es va proposar “dinamitzar el Neoplasticisme”, que va posar rumb definitiu cap al seu art cinètic i va aconseguir el cim. No obstant això, no va deixar de costat altres categories artístiques sent l\'escultura el seu màxim exponent.
Les seves primeres obres cinètiques daten del 1956, basades en la idea d\'integrar a l\'espectador dins d\'elles mitjançant el desplaçament dels elements de la peça jugant així amb la percepció de l\'espectador. Això submergeix al que observa dins de l\'obra, fent-li partícip d\'aquesta. Així mateix, en els anys 60 comença a crear grans dissenys en els quals busca la integració arquitectònica com a part de la decoració com per exemple la decoració de l\'interior de l\'edifici de la UNESCO a París (1970), l\'interior del Centre Nacional d\'Art i Cultura Georges Pompidou de París (1976) i nombrosos espais públics a Caracas.
Una de les seves obres més conegudes és Houston Penetrable (1996), una instal·lació totalment transitable composta per 24.000 tubs de PVC acuradament pintats i suspesos des d\'una altura de dos pisos amb un espai total de 241 metres quadrats. Es troba des de l\'any 2014 en Museum of Fini Arts Houston de manera permanent després de passar més d\'una dècada en producció, la qual cosa la converteix en l\'única instal·lació permanent d\'interior de l\'artista.
El desenvolupament de l\'obra de Jesús Soto va partir del cinetisme perceptiu, és a dir, estudis en blanc i negre basats en efectes moiré, plans activats mitjançant el color i vibració retiniana de línies provocada per la interacció entre figura i fons, per a arribar a la conquesta total de l\'espai. Entre un punt i un altre, Soto no va escatimar l\'exploració de les fases i estadis intermedis. Al 1988 va realitzar l\'Esfera Virtual per al Parc Olímpic d\'Escultura de Seül. En els anys noranta va exposar el seu treball en el Museu d\'Art Modern de Kamakura, el Japó (1990), en el Centre Georges Pompidou de París (1993), en la Kunshalle de Colònia, Alemanya (1993) i en el MOMA de Nova York (1993). Un dels principals museus d\'arts plàstiques de Veneçuela, instal·lat a la seva ciutat natal, porta el seu nom.
Soto va morir a Paris al 2005.