Villèlia, Moisès.
Obres de l'artista.
Moisès Villèlia va néixer a Barcelona el 1928. Des de molt petit estigué molt involucrat en el món de l’art decoratiu, ja que la seva família es dedicava a la restauració de mobles. El 1945, el seu pare obrí el seu propi taller, on Villèlia treballà gran part de la seva joventut com aprenent i més tard com a tallista. Durant aquesta mateixa època, s’interessà notablement per la po [+]
Sense títol, 1986
- Bambú
- 270x60x60 cm
- (Clicar la imatge per veure l'obra completa)
Villèlia, Moisès
Moisès Villèlia va néixer a Barcelona el 1928. Des de molt petit estigué molt involucrat en el món de l’art decoratiu, ja que la seva família es dedicava a la restauració de mobles. El 1945, el seu pare obrí el seu propi taller, on Villèlia treballà gran part de la seva joventut com aprenent i més tard com a tallista. Durant aquesta mateixa època, s’interessà notablement per la poesia romàntica de Ruben i Nervo, així com per les escultures d’Alberti i Neruda.
El 1950, s’uní a l’exèrcit i complí el servei a l’Àfrica. Allà s’enfrontà per primer cop amb l’art avantguardista del segle. Quatre anys més tard, realitzà la seva primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró, on s’enfocà a destrossar la figuració. Al mateix temps, fundà el grup Art Actual. El 1956, tingué la gran oportunitat de participar en el IX Saló d’Octubre de Barcelona amb una escultura abstracta, l’única del saló. El següent any hi tornà a exposar, aquesta vegada presentant la seva primera escultura de canya.
Al llarg d’aquests esdeveniments, Joan Prats fou un gran amic, introduint-lo al món de l’art nacional i internacional, i donant-li l’oportunitat de formar part del Club 49, un grup d’artistes avantguardistes a Catalunya. El 1960, fou escollit per presentar la seva obra a la primera exposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, mentre que un any més tard, es convertí en un dels fundadors de la FEDI (Fundació de Disseny Industrial).
A finals dels anys 60, la seva identitat artística experimentà un canvi significant. Es traslladà durant un temps a París, i més endavant a Argentina i Equador. També començà a abandonar la fusta, pel fibrociment, el formigó, els metalls i el polièster. No obstant això, durant la seva estada a Equador, començà a estudiar el bambú, un material que es convertiria en el més emblemàtic de la seva carrera.
Els anys posteriors als seus viatges, es consideren els més productius de Villèlia. Les seves obres il·lustraren una juxtaposició de materials comuns de la naturalesa, on l’artista els dominava sense perdre la seva essència salvatge. D’aquesta manera, les formes orgàniques i abstractes es projectaven en l’espai creant una experiència única.
Durant la seva carrera, tingué una presència significant en el panorama artístic nacional, exposant en els museus més importants. Avui dia la seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, com les del MACBA i la Fundació Miró a Barcelona, l’Albright-Knox Art Gallery de Nova York o l’IVAM de València.
